sábado, 13 de diciembre de 2008

ENCICLOPEDIA DE LES AUS D'ESPANYA

Abellerol. (Merops apiaster).


Aquests dies hem estat mirant per Internet diferents fonts d'informació per fer el blog i hem trobat una enciclopedia de les aus d'Espanya (caçables i no caçables) bastant completa. La pàgina web és: http://www.enciclopediadelasaves.es/. Vos recomanam que la mireu i així aprendreu més coses sobre les aus que habiten a Espanya.


miércoles, 10 de diciembre de 2008

LA CEGA







La cega fa 34 cm. Té un bec bastant llarg.

HÀBITAT. Viu en terrenys humits i alzinars amb sotabosc dens. És una au hivernant comuna a les Illes.

ALIMENTACIÓ. Fonamentalment menja animals: cucs, larves d’artròpodes i insectes. Cerca el menjar a la terra blana o entre la fullaca, gràcies al llarg bec, la part anterior del qual té una certa mobilitat.

CAÇA. A la mala amb cans especialitzats i amb escopeta als llocs on l’animal sol passar, de matinada i en fer-se fosc.



EL TUDÓ







El tudó fa de 38 a 40 cm. És principalment gris blau.

HÀBITAT. Habita essencialment als arbres i s’estableix preferentment en grans pinars i alzinars. Viu amb altres individus de l’espècie i migra en esbarts densíssims.

ALIMENTACIÓ. Menja aglans i pinyons de coníferes, encara que també es pot alimentar de faves, fruits de l’heura, favó, cereals i tota classe de llegums. Igualment és molt afeccionat a l’oliva madura. Beu moltes vegades al dia i es banya freqüentment.

REPRODUCCIÓ. Nidifica en els arbres i arbusts. El niu consisteix en una estructura senzilla de branques, tapiçada de fulles i herbes. Realitza una o dues postes anuals, entre maig i setembre, amb màxims d'abril a juliol. La posta consta de un o dos ous blancs, que incuben els dos progenitors durant 18 dies. Els polls estan a punt de volar entre els 20 i 35 dies.

CAÇA. Amb escopeta. A les valls i boscs; quan hi ha migracions, en llocs fixos amb escopeta.

martes, 9 de diciembre de 2008

LA TÓRTORA


La tórtora fa uns 20 cm. Té el color de rovell.

ECOLOGIA. Normalment viu amb parella o en petits esbarts quan entre a les illes o quan ha d’emigrar. És un aucell d’estiu a Espanya, de doble pas, i nidifica a gran part del nostre país.

HÀBITAT. Viu en camps oberts, voreres de torrents, muntanyes i planures. Es retira a l’ombra del bosc a les hores en què fa més calor.

REPRODUCCIÓ. L'època de cria s'estén des de maig fins a principis d'agost. El niu consisteix en una estructura sencilla i fràgil de branquetes entrellaçades. La posta consta d'un o dos ous, de color blanc, que incuben els dos progenitors durant 13-19 dies. Els polls es queden el niu, cuidats per ambdós pares, i estan preparats per volar als 20 dies.

CAÇA. Amb escopeta en abeurades i rostoll i a la mala.

lunes, 8 de diciembre de 2008

LA GUÀTLERA




La guàtlera és una au migratòria. Fa uns 17 i 20 cm.

HÀBITAT. Com totes les gal·liformes, és una au terrestre i tendeix a fugir peonant abans de volar. Prefereix les zones de regadiu, on troba l’aixopluc i la humitat que necessita. Evita qualsevol classe de terreny on no hi ha vegetació, com també aquells llocs on hi ha una vegetació massa densa, que pot impedir la màxima eficàcia de la seva carrera. Si no la molesten, només vola quan migra.

ALIMENTACIÓ. És principalment vegetariana: menja herba i llavors. Això no obstant, per la primavera i l’estiu també menja insectes i cucs.

REPRODUCCIÓ.
És una espècie de gran capacitat reproductiva, amb possibilitat de realitzar dues o tres postes anuals de 8 a 13 ous, de color crema amb taques marrons. La majoria inicia la cria entre març i maig.

CAÇA. A la mala, amb ca ensinistrat que l’aixequi i l’agafi. El vol baix i recte, però no tant ràpid. Aquesta au és fàcil de caçar.

EL CONILL




El conill fa uns 40 cm. És de color castany gris.

ECOLOGIA. Viu en llorigueres a la garriga formant petits grups familiars o colònies, i excava galeries subterrànies. És de costums nocturns o crepusculars. La quantitat de conills cada any depèn molt de la intensitat dels atacs de la mixomatosi i de la pneumònia hemorràgica vírica.

HÀBITAT. No sol viure per damunt dels mil metres. Construeix les llorigueres en zones que no s’embassen i sol preferir els llocs pedregosos, en què no ha de témer atacs de predadors. És un animal molt sedentari, que només algunes vegades s’allunya del cau més de 400 metres.

ALIMENTACIÓ. Menja sobretot herba, i li agraden molt els cereals i els llegums. També menja arbrets i escorça, sobretot a l’hivern, cosa que fa que moltes vegades sigui molt perjudicial.

CAÇA. A la mala i a la carrera amb cans eivissencs, principalment. També amb arruix i a l’aguait.

LA PERDIU




La perdiu fa uns 36 cm. És de color blanc, vermell i castany.

ECOLOGIA. Au sedentària que viu en esbarts de nou a dotze exemplars.

HÀBITAT. Prefereix viure en zones clares, als llocs més secs, arenosos i pedregosos, vessants de la muntanya i als llocs on la vegetació és més xeròfila: boixos, estepa o llentrisca.

ALIMENTACIÓ. Li agrada menjar gra, fulles i herba verda, fruites silvestres i insectes. Obté l’aigua de les fruites i l’herba, però cal distribuir abeuredores per complementar la disponibilitat d’aigua.

REPRODUCCIÓ. La formació de parelles té lloc entre el febrer i el març. El niu és una petita depressió del sòl que es tapissa amb herbes i plomes, i sempre es troba immers en la vegetació. Les postes es produeixen entre finals d'abril i principis de maig, depositant la femella entre 7 i 20 ous (normalment 10-16) de color crema, amb taques d'un color marró-roigenc, que són incubats durant 23-24 dies. Habitualment fa una sola posta, encara que ocasionalment en pot fer dues, la segona incubada pel mascle. Els polls abandonen el niu just acabats de néixer i són capaços de prendre el vol als 10 dies, si bé el total desenvolupament s'arriba als 50-60 dies.

CAÇA. És la peça reina de la caça menor. Es caça a la mala, a la mala sense ca, en batuda i amb reclam mascle només en època de zel.